dimarts, 13 de desembre del 2011

Els dies 10 i 17 de novembre vàrem visitar el Museu d'Història de Barcelona i vàrem fer el recorregut per la muralla romana. Aquí sota podeu llegir i veure el que hem après.


Barcino, la Barcelona romana.

Els romans van arribar al territori català el 218aC, quan desembarcaren a Empúries per a crear-hi una base militar. Va ser l'inici d'un llarg període de colonització romana.


Entre el 15 i 13 aC, en època de l'emperador August, els romans varen fundar al Mons Tàber (un turó d'uns 12 m d'alçada, al cor de l'actual "barri gòtic") la Colònia Iulia Augusta Paterna Favència Barcino.
Barcino tenia una forma rectangular, amb els costats retallats, la qual cosa li donava un aspecte octogonal, característic dels establiments militars. Sembla que estava envoltada d'un fossar, que millorava les condicions de defensa. Tenia una superfície de 10ha. Mai no va tenir més de 4.000 o 5.000 habitants.

 

S'organitzava al voltant de dos eixos perpendiculars.Un eix anava de l'actual Pl. Nova al Portal de Regomir(decumanus maximus) i un altre de la Pl. de l'Àngel al carrer Avinyó (cardos maximus). Una part estava parcel·lada en illes gairebé quadrades, i des de ben aviat estigué envoltada per una muralla que va mantenir-se íntegra fins al segle IV, en què va ser objecte d'importants reformes. L'accés a la ciutat es feia a través de quatre portes, que coincidien amb els extrems del cardos maximus i del decumanus maximus, dues vies que s'encreuaven al fòrum, centre vital de la ciutat, situat a la part més alta entre la catedral i la Pl. de Sant Jaume.

La muralla del segle IV, bastida al damunt de la del segle I aC, tenia un perímetre de 1220m, i seguia des de la Pl. Nova, els carrers Tapineria, Sotstinent Navarro, Traginers, Correu Vell, Regomir, Avinyó i Banys Nous fins al carrer de la Palla, i arribava de nou a la Catedral. Arribava als quatre metres de gruix, tenia 78 torres de 8-17 m d'alçada.

Les dues torres semicirculars de la porta Praetoria, amb afegitons medievals.



La capella reial de Santa Àgata, construïda a l'època medieval damunt les muralles romanes.(Plaça Ramon Berenguer III el Gran).

Els dos arcs d'un dels dos aqüeductes que duien l'aigua de Collserola i del Besòs a la ciutat; és una reconstrucció del segle XX.


Dues torres de la muralla, a la Pl. de la Catedral, amb afegitons d'altres èpoques. La part de abaix de la muralla es construïa amb carreus grans i la resta amb carreus més petits. Es pot apreciar alguna finestra romana.

Aquí podem apreciar quatre arcs d'un dels aqüeductes, dins d'una paret mitgera entre dos edificis. En enderrocar-se un dels edificis, van quedar al descobert els arcs.


A l'interior de la Casa de l'Ardiaca es conserva un llenç de muralla feta amb restes dels aqüeductes i altres construccions.


Pas lateral per als vianants pertanyent a una de les portes de la ciutat (la de mar, a l'actual carrer Regomir). Construïda a mitjan segle II dC. Cap a principis del IV el pas va quedar inutilitzat i l'espai es podria haver destinat al cos de guàrdia que controlava l'entrada a la ciutat. Es pot visitar entrant al Centre cívic Pati d'en Llimona.









Llenç del parament interior pertanyent al primer recinte emmurallat de Barcino (segle I aC), que va ser reaprofitat en la construcció del palau de la família March al segle XIV. (Pati d'en Llimona)



El Temple d'August.Es va construir a la fi del segle I aC, i durant més de quatre-cents anys va presidir el fòrum de la ciutat.Després de perdre la seva funció, l'edifici va experimentar diverses transformacions, però va seguir marcant la fesomia de la ciutat.
La creació de noves edificacions a la baixa edat mitjana va propiciar que el que quedava del temple es preservés, encara que de manera fragmentada, dins de les noves cases.


Dues de les quatre columnes que es conserven del temple, al pati de la seu del CEC (Centre Excursionista de Catalunya).
Les altres dues, totes de 9 m d'alçada, amb els fusts acanalats i els capitells d'ordre corinti (decoració en forma de fulles). També es conserva l'arquitrau que les unia i una part del
podi, que feia 3 m d'alçària.
Les cerimònies religioses no se celebraven mai a l'interior del temple (cella). La cella era una estança tancada on es disposava la imatge del déu i a la qual només tenien accés els sacerdots.

Des de finals del XIX fins a principis del XX es va plantejar reiteradament la discussió entre la possibilitat que les columnes quedessin lliures enmig de l'espai públic o de mantenir-les dins de l'edifici d'origen medieval que les contenia.


Mentrestant, el CEC va adquirir l'edifici i va sol·licitar la intervenció de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que entre el 1903 i 1904 va crear el pati interior des del qual es pot veure el temple actualment.

Un museu sota la Plaça del Rei.
El subsòl de la ciutat actual de Barcelona guarda les restes arqueològiques de l'antiga colònia de Barcino. El jaciment, ubicat sota la Plaça del Rei i el seu entorn, ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats i va ser excavat entre els anys 1930 i 1960.
Les restes arqueològiques conservades poden situar-se entre els segles I i VI dC. En destaquen una àmplia zona artesana amb una sèrie de tallers i el grup episcopal, barri on es localitzava la residència del bisbe,i altres edificis destinats al culte cristià, com ara la basílica principal i el baptisteri.

Tots atents a l'explicació, a l'inici de la visita.

Làpida de pedra amb la inscripció del nom complet de la ciutat de Barcino: Colònia Iulia Augusta Paterna Favència Barcino.


Llenç de la muralla del segle i aC -construïda amb carreus petits de pedra. Era la part interior de la muralla del segle IV que hem vist en altres fotografies.



El clavegueram als carrers de Barcino.


Mosaic del terre d'una domus romana.

Maqueta del peristil o jardí posterior d'una domus.

L'impluvium, on es recollia l'aigua de la pluja. Al voltant es distribuïen les estances de la casa.



De les termes de Barcino es conserva la piscina d'aigua freda, amb les escales per a accedir-hi.


En dues de les insulae o illes edificades situades al costat de la muralla i properes a una de les portes d'entrada a la ciutat, hi ha les restes d'una bugaderia i una tintoreria, una factoria de salaó de peix, on també s'elaboraven salses derivades del peix com ara el garum, i una important instal·lació de vi.

Dependències dedicades al culte cristià.
Bé, desitgem que us hagi agradat aquest passeig virtual per l'època romana, us recomanem que el dueu a terme.

dijous, 8 de desembre del 2011


Visita al Museu de ceràmica

El dia 27 d'octubre vam visitar aquest museu, que conté obres de diferents zones de l'estat espanyol, des del segle X fins al XXI.

Què és la ceràmica?

El terme ceràmica té l'origen en la paraula grega keramos (argila).

És la denominació més àmplia amb la qual es designen els objectes fabricats amb argila que han obtingut una transformació fisicoquímica irreversible a causa de l'acció del foc. És el material més abundós creat per l'home, va ser descoberta de manera accidental en el període neolític (6000aC).

Usos: la ceràmica ha tingut sempre un caràcter utilitari i ornamental. Sense oblidar el seu sentit màgic, religiós, funerari, des de l'antiguitat ha estat vinculada a la construcció d'edificis i a la vida domèstica.
Els mètodes tradicionals de fabricació són el modelat a mà, amb torn i amb motlles. Molts artistes han convertit aquest material en el suport de les seves escultures, plaques ornamentals,...




    El Museu de ceràmica, al Palau de Pedralbes.
Es va fundar el 1966 i va ser traslladat a l'actual seu el 1990.
És internacionalment reconegut com a centre de referència per a l'estudi
de la ceràmica tradicional i contemporània.

Us fem cinc-cèntims d'unes quantes peces de totes les que vam veure al museu, no podem abastar aquí tot el ventall d'estils, èpoques i obres. Us recomanem que feu una visita comentada, ja que així tindreu una idea més exacta i ho veure-ho directament.



                                          Paterna, segles XV i XVI. Plaques de sostre per a
                                          col·locar entre les bigues de fusta.
                                          Destaquen una amb una inscripció demanant la protecció
                                          divina per a la casa, una altra amb escena eròtica i quatre
                                          que porten el segell amb l'escut del duc de Segorb,
                                          senyor de Paterna.

Sèrie verda i morada, Paterna, segona meitat del segle XIII i segle XIV. A dalt, un gibrell decorat amb fulles-flors en disposició radial, inspirades en els dissenys de teixits perses i egipcis. Al mig, gerra ornamentada amb sanefa amb forma de cor; gerra oliera; gerra amb la de Fàtima*; i llàntia.
*el símbol d'una mà simètrica; en el món àrab s'utilitza com a talismà per a protegir-se de la desgràcia en general i del mal d'ull en            particular.
Escudella i gerres.




Sèrie de la briònia i de la fulla de julivert (1420-1440).
Plats decorats amb subtils motius vegetals blaus i daurats en disposició radial, decoració refinada.
En els medallons, l'anagrama de Jesús i el símbol de la terra en al·lusió al
gremi dels terrissaires.


Plats decorats per les dues bandes. El de l'esquerra, està decorat amb una cabra envoltada de fulles dentades anomenades "fulles de card" (tercer quart del segle XV). El revers del de la dreta està ornamentat amb una àliga estesa (Manises, segona meitat del segle XV).
















Terol, període mudèjar, segle XIV. Complements arquitectònics procedents de l'església del Salvador. A dalt, gàrgoles decorades en blau rematades en forma de mascaró (carassa). A sota, alicatats en forma de estrella de vuit puntes i de punta de fletxa.
                                                                                                                                                                    



Sèrie verda i morada.Terol, segle XV.
Plat "seder" dissenyat expressament per a la cerimònia de
la Pasqua jueva. Les cinc cavitats són per a les herbes
que es consumeixen durant el ritual. 



 Rajoles d'oficis de la sèrie de la palmeta i de les
fulles de julivert. Barcelona, segle XVIII.
Decorades amb fruites, animals, representació d'oficis
i assumptes locals de la ciutat de Barcelona
com és la mulassa, figura habitual a la processó
de Corpus Christi.


 Sèrie Berain, segle XVIII.
Marcelina amb l'escut de la família Beltrani.
(la marcelina serveix per a encastar-hi una tassa de xocolata
i evitar així que pugui vessar-se)




Fragment de rajoles "de cuina". València, segle XVIII. 
A les cases-palau valencianes hi havia dos tipus de cuina:
l'espai on es cuinava i l'àmbit on els senyors de la casa
dinaven en família. Aquest últim es decorava amb
rajoles que reproduïen escenes domèstiques
en les quals es pot reconèixer tant la indumentària
i joieria de l'època com els aliments
que consumien.




Plats de corda seca. Sevilla, segle XVI. Presenten una vistosa ornamentació en què
predominen els motius zoomorfes i geomètrics disposats de forma radial.
Tant la tècnica de la corda seca com la
decoració geomètrica són característiques
de l'art islàmic.
La ceràmica com a element decoratiu en els edificis modernistes.
En primer terme, la teulada de la Casa Batlló.
 Picasso
 Miró
...i la ceràmica del segle XXI.


A continuació, us referim el que podeu veure en cada sala del museu.

sala 1: De l'època califal al període mudèjar, segles X-XV.
salaes 2 i 3: València, segles XIV-XVIII.
sales 4-6: Aragó, segles XV-XIX.
sala 7: Talavera de la Reina i Puente del Arzobispo, segles XVI-            XIX.
sales 8 -10: Barcelona, Lleida i Reus, segles XIV-XIX. 
sala 11: Sevilla i Úbeda, segles XV-XIX.
sales 12-13: València, segles XVIII-XIX.
sales 14-15: L'Alcora, segles XVIII-XIX.
sala 16: Modernisme, Noucentisme, Orientalisme i els moderns,        segle XX.
sales 17-18: Ceràmica contemporània, segles XX i XXI.