Els dies 10 i 17 de novembre vàrem visitar el Museu d'Història de Barcelona i vàrem fer el recorregut per la muralla romana. Aquí sota podeu llegir i veure el que hem après.
Barcino, la Barcelona romana.
Els romans van arribar al territori català el 218aC, quan desembarcaren a Empúries per a crear-hi una base militar. Va ser l'inici d'un llarg període de colonització romana.
Entre el 15 i 13 aC, en època de l'emperador August, els romans varen fundar al Mons Tàber (un turó d'uns 12 m d'alçada, al cor de l'actual "barri gòtic") la Colònia Iulia Augusta Paterna Favència Barcino.
Entre el 15 i 13 aC, en època de l'emperador August, els romans varen fundar al Mons Tàber (un turó d'uns 12 m d'alçada, al cor de l'actual "barri gòtic") la Colònia Iulia Augusta Paterna Favència Barcino.
Barcino tenia una forma rectangular, amb els costats retallats, la qual cosa li donava un aspecte octogonal, característic dels establiments militars. Sembla que estava envoltada d'un fossar, que millorava les condicions de defensa. Tenia una superfície de 10ha. Mai no va tenir més de 4.000 o 5.000 habitants.
S'organitzava al voltant de dos eixos perpendiculars.Un eix anava de l'actual Pl. Nova al Portal de Regomir(decumanus maximus) i un altre de la Pl. de l'Àngel al carrer Avinyó (cardos maximus). Una part estava parcel·lada en illes gairebé quadrades, i des de ben aviat estigué envoltada per una muralla que va mantenir-se íntegra fins al segle IV, en què va ser objecte d'importants reformes. L'accés a la ciutat es feia a través de quatre portes, que coincidien amb els extrems del cardos maximus i del decumanus maximus, dues vies que s'encreuaven al fòrum, centre vital de la ciutat, situat a la part més alta entre la catedral i la Pl. de Sant Jaume.
Les dues torres semicirculars de la porta Praetoria, amb afegitons medievals. 
La capella reial de Santa Àgata, construïda a l'època medieval damunt les muralles romanes.(Plaça Ramon Berenguer III el Gran).
Els dos arcs d'un dels dos aqüeductes que duien l'aigua de Collserola i del Besòs a la ciutat; és una reconstrucció del segle XX.
Aquí podem apreciar quatre arcs d'un dels aqüeductes, dins d'una paret mitgera entre dos edificis. En enderrocar-se un dels edificis, van quedar al descobert els arcs.
A l'interior de la Casa de l'Ardiaca es conserva un llenç de muralla feta amb restes dels aqüeductes i altres construccions.
Pas lateral per als vianants pertanyent a una de les portes de la ciutat (la de mar, a l'actual carrer Regomir). Construïda a mitjan segle II dC. Cap a principis del IV el pas va quedar inutilitzat i l'espai es podria haver destinat al cos de guàrdia que controlava l'entrada a la ciutat. Es pot visitar entrant al Centre cívic Pati d'en Llimona.
Llenç del parament interior pertanyent al primer recinte emmurallat de Barcino (segle I aC), que va ser reaprofitat en la construcció del palau de la família March al segle XIV. (Pati d'en Llimona)
El Temple d'August.Es va construir a la fi del segle I aC, i durant més de quatre-cents anys va presidir el fòrum de la ciutat.Després de perdre la seva funció, l'edifici va experimentar diverses transformacions, però va seguir marcant la fesomia de la ciutat.
La creació de noves edificacions a la baixa edat mitjana va propiciar que el que quedava del temple es preservés, encara que de manera fragmentada, dins de les noves cases.
Dues de les quatre columnes que es conserven del temple, al pati de la seu del CEC (Centre Excursionista de Catalunya).
Les altres dues, totes de 9 m d'alçada, amb els fusts acanalats i els capitells d'ordre corinti (decoració en forma de fulles). També es conserva l'arquitrau que les unia i una part del
Les cerimònies religioses no se celebraven mai a l'interior del temple (cella). La cella era una estança tancada on es disposava la imatge del déu i a la qual només tenien accés els sacerdots.
Des de finals del XIX fins a principis del XX es va plantejar reiteradament la discussió entre la possibilitat que les columnes quedessin lliures enmig de l'espai públic o de mantenir-les dins de l'edifici d'origen medieval que les contenia.
Un museu sota la Plaça del Rei.
El subsòl de la ciutat actual de Barcelona guarda les restes arqueològiques de l'antiga colònia de Barcino. El jaciment, ubicat sota la Plaça del Rei i el seu entorn, ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats i va ser excavat entre els anys 1930 i 1960.
Les restes arqueològiques conservades poden situar-se entre els segles I i VI dC. En destaquen una àmplia zona artesana amb una sèrie de tallers i el grup episcopal, barri on es localitzava la residència del bisbe,i altres edificis destinats al culte cristià, com ara la basílica principal i el baptisteri.
Tots atents a l'explicació, a l'inici de la visita.
Làpida de pedra amb la inscripció del nom complet de la ciutat de Barcino: Colònia Iulia Augusta Paterna Favència Barcino.
El clavegueram als carrers de Barcino.
Mosaic del terre d'una domus romana.
Maqueta del peristil o jardí posterior d'una domus.
L'impluvium, on es recollia l'aigua de la pluja. Al voltant es distribuïen les estances de la casa.
En dues de les insulae o illes edificades situades al costat de la muralla i properes a una de les portes d'entrada a la ciutat, hi ha les restes d'una bugaderia i una tintoreria, una factoria de salaó de peix, on també s'elaboraven salses derivades del peix com ara el garum, i una important instal·lació de vi.
Dependències dedicades al culte cristià.
Bé, desitgem que us hagi agradat aquest passeig virtual per l'època romana, us recomanem que el dueu a terme.
