Visita al Museu de ceràmica

El dia 27 d'octubre vam visitar aquest museu, que conté obres de diferents zones de l'estat espanyol, des del segle X fins al XXI.

Què és la ceràmica?

El terme ceràmica té l'origen en la paraula grega keramos (argila).

És la denominació més àmplia amb la qual es designen els objectes fabricats amb argila que han obtingut una transformació fisicoquímica irreversible a causa de l'acció del foc. És el material més abundós creat per l'home, va ser descoberta de manera accidental en el període neolític (6000aC).

Usos: la ceràmica ha tingut sempre un caràcter utilitari i ornamental. Sense oblidar el seu sentit màgic, religiós, funerari, des de l'antiguitat ha estat vinculada a la construcció d'edificis i a la vida domèstica.

Els mètodes tradicionals de fabricació són el modelat a mà, amb torn i amb motlles. Molts artistes han convertit aquest material en el suport de les seves escultures, plaques ornamentals,...

    El Museu de ceràmica, al Palau de Pedralbes.
Es va fundar el 1966 i va ser traslladat a l'actual seu el 1990.
És internacionalment reconegut com a centre de referència per a l'estudi
de la ceràmica tradicional i contemporània.

Us fem cinc-cèntims d'unes quantes peces de totes les que vam veure al museu, no podem abastar aquí tot el ventall d'estils, èpoques i obres. Us recomanem que feu una visita comentada, ja que així tindreu una idea més exacta i ho veure-ho directament.

                                          Paterna, segles XV i XVI. Plaques de sostre per a
                                          col·locar entre les bigues de fusta.
                                          Destaquen una amb una inscripció demanant la protecció
                                          divina per a la casa, una altra amb escena eròtica i quatre
                                          que porten el segell amb l'escut del duc de Segorb,
                                          senyor de Paterna.

Sèrie verda i morada, Paterna, segona meitat del segle XIII i segle XIV. A dalt, un gibrell decorat amb fulles-flors en disposició radial, inspirades en els dissenys de teixits perses i egipcis. Al mig, gerra ornamentada amb sanefa amb forma de cor; gerra oliera; gerra amb la mà de Fàtima*; i llàntia.

*el símbol d'una mà simètrica; en el món àrab s'utilitza com a talismà per a protegir-se de la desgràcia en general i del mal d'ull en            particular.

Escudella i gerres.

Sèrie de la briònia i de la fulla de julivert (1420-1440).

Plats decorats amb subtils motius vegetals blaus i daurats en disposició radial, decoració refinada.

En els medallons, l'anagrama de Jesús i el símbol de la terra en al·lusió al

gremi dels terrissaires.

Plats decorats per les dues bandes. El de l'esquerra, està decorat amb una cabra envoltada de fulles dentades anomenades "fulles de card" (tercer quart del segle XV). El revers del de la dreta està ornamentat amb una àliga estesa (Manises, segona meitat del segle XV).

Terol, període mudèjar, segle XIV. Complements arquitectònics procedents de l'església del Salvador. A dalt, gàrgoles decorades en blau rematades en forma de mascaró (carassa). A sota, alicatats en forma de estrella de vuit puntes i de punta de fletxa.

                                                                                                                                                                    

Sèrie verda i morada.Terol, segle XV.

Plat "seder" dissenyat expressament per a la cerimònia de

la Pasqua jueva. Les cinc cavitats són per a les herbes

que es consumeixen durant el ritual. 

 Rajoles d'oficis de la sèrie de la palmeta i de les

fulles de julivert. Barcelona, segle XVIII.

Decorades amb fruites, animals, representació d'oficis

i assumptes locals de la ciutat de Barcelona

com és la mulassa, figura habitual a la processó

de Corpus Christi.

 Sèrie Berain, segle XVIII.

Marcelina amb l'escut de la família Beltrani.

(la marcelina serveix per a encastar-hi una tassa de xocolata

i evitar així que pugui vessar-se)

Fragment de rajoles "de cuina". València, segle XVIII. 

A les cases-palau valencianes hi havia dos tipus de cuina:

l'espai on es cuinava i l'àmbit on els senyors de la casa

dinaven en família. Aquest últim es decorava amb

rajoles que reproduïen escenes domèstiques

en les quals es pot reconèixer tant la indumentària

i joieria de l'època com els aliments

que consumien.

Plats de corda seca. Sevilla, segle XVI. Presenten una vistosa ornamentació en què
predominen els motius zoomorfes i geomètrics disposats de forma radial.

Tant la tècnica de la corda seca com la

decoració geomètrica són característiques

de l'art islàmic.

La ceràmica com a element decoratiu en els edificis modernistes.

En primer terme, la teulada de la Casa Batlló.

 Picasso

 Miró

...i la ceràmica del segle XXI.

A continuació, us referim el que podeu veure en cada sala del museu.

sala 1: De l'època califal al període mudèjar, segles X-XV.

salaes 2 i 3: València, segles XIV-XVIII.

sales 4-6: Aragó, segles XV-XIX.

sala 7: Talavera de la Reina i Puente del Arzobispo, segles XVI-            XIX.

sales 8 -10: Barcelona, Lleida i Reus, segles XIV-XIX. 

sala 11: Sevilla i Úbeda, segles XV-XIX.

sales 12-13: València, segles XVIII-XIX.

sales 14-15: L'Alcora, segles XVIII-XIX.

sala 16: Modernisme, Noucentisme, Orientalisme i els moderns,        segle XX.

sales 17-18: Ceràmica contemporània, segles XX i XXI.