barcelonautes

Visita a l’exposició La ciutat de Sagnier. Modernista, eclèctica i monumental, al Caixa Fòrum.

El dia 13 d’octubre vam anar a veure aquesta exposició. No teníem ni idea de qui era Sagnier, i vàrem acabar preguntar-nos com pot ser que un arquitecte que ha realitzat tantes obres a Barcelona i tan importants no sigui conegut pels barcelonins. La guia va respondre que era per motius polítics de l’època: Sagnier no era nacionalista, com eren la majoria d’arquitectes modernistes de l’època,era conservador, i per això no se’l va destacar mai en la seva professió.

Bé, coneguem-lo una mica més. Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona,1858-1931) és un dels arquitectes catalans més destacats de la fi del segle XIX i el començament del XX. La seva obra és el reflex d’una època de grans transformacions, marcada pel creixement de les ciutats, fruit de l’esperit emprenedor de la burgesia.

Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona,1858-1931)

Sagnier va projectar grans edificis públics i residències particulars que van contribuir a modelar la personalitat de l’

Eixample. També va ser l’arquitecte d’esglésies i escoles religioses, fabriques i hotels.

La seva arquitectura s’inspira en fonts clàssiques, s’acosta al modernisme i, en la seva etapa de maduresa, es desenvolupa amb una gran llibertat d’estils (eclecticisme). Incorpora les arts decoratives del seu temps, especialment en col·laboració amb artistes del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Recordeu què és el Cercle Artístic de Sant Lluc? Us en fem cinc-cèntims:

El Cercle Artístic de Sant Lluc és una associació artística catalana, fundada el 1893 a Barcelona per Joan i Josep Llimona, Alexandre de Riquer, Antoni Utrillo , Dionís Baixeras i el regidor Alexandre M. Pons. Promovien un ideal d’art compromès i seriós, allunyat de certes postures bohèmies i anticlericals del modernisme. La fundació va seguir les orientacions doctrinals del bisbe Josep Torras i Bages. El primer president va ser Lluís Serrahima, i entre els membres figuraren Antoni Gaudí, Enric Sagnier i Villavecchia, Eugeni d'Ors i altres artistes, alguns dels quals, malgrat la seva aconfessionalitat, hi assistien a classes de dibuix. El Cercle fou una de las arrels del Noucentisme de principis del segle XX. Actualment és una associació cultural que promou activitats com ara expressió artística (dibuixar, pintar, modelar), exposicions, conferències, col·loquis,...Té la seu al carrer de Mercaders, 42.

Els edificis de Sagnier s’integren en la trama urbana i esdevenen referències del paisatge ciutadà. És el cas de:

-el desaparagut Hotel Colon, a la Pl. Catalunya, avui hi ha la seu de l’entitat financera Banesto

-la casa Pons i Pascual, al Pg. de Gràcia, 2-4

-la casa Rupert Garriga i Nogués, al c/Diputació, 250

-l’església de Pompeia, a Av. Diagonal/Pg. de Gràcia

-el Palau de Justícia

- la Nova Aduana

-la seu de “la Caixa”, a la Via Laietana

-i, sobretot, el temple expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo, que es va començar a edificar l’any 1902, i en el qual l’arquitecte va treballar fins a la seva mort.

Al final de l’exposició, rebobinant tot el que hem vist i que la guia ens ha explicat, ens adonem que molts edificis remarcables, que estem cansats de veure en el nostre tragí per la ciutat, van sortir de l’estudi de l’arquitecte. Sagnier és, probablement, l’arquitecte que ha deixat una empremta més profunda en la imatge de Barcelona, amb grans edificis que li proporcionen una dimensió monumental, de gran ciutat industrial i burgesa. Va projectar unes 500 obres de tot tipus de les quals se’n conserven més de 300, només a la ciutat de Barcelona.

Si us animeu a visitar l’exposició, teniu temps fins el 8 de gener. S’hi recrea el món de la burgesia barcelonina, en què va néixer Enric Sagnier: la família, la modernitat tècnica, els viatges per Europa. I presenta la seva arquitectura en un muntatge inesperat que ens introdueix en una ciutat en construcció. D’una banda, mostra la versatilitat que el porta a interessar-se per diferents tipus d’ edificis: des d’un petit taller fins a un hotel, des d’un xalet fins un banc. Alhora, presenta l’ús dels elements decoratius del modernisme, reconstrueix la vida del ja desaparegut Hotel Colon a la plaça Catalunya, profunditza en el seu treball al Palau de Justícia i recupera una col·lecció espectacular de fotografies de la construcció del Tibidabo, símbol religiós i icona internacional.

Convent i església de Pompeia

El Palau de Justícia de Barcelona. Edifici construït entre 1887-1898 fruit de la col·laboració de dos dels grans arquitectes del moment:Domenech Estapà (un dels primers modernistes) i Enric Sagnier (d’estil conservador)