VISITA
AL MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA
El dia 8 de març, vàrem visitar aquest museu, la part de
l’època medieval, el naixement de Catalunya com a nació. També vàrem veure
breument els episodis que van dur a l’acabament de l’autogovern l’11 de
setembre de 1714.
Atents a les explicacions del guia.
L’atenció creix...
Molt atent, en Bartolomé!!
L’imperi
carolingi.
Sobre la base dels extensos dominis heretats, Carles I el
Gran, Carlemany, rei dels francs, inicia cap al 771 la formació de l’Imperi.
Amb la benedicció de l’Església, l’expansió s’efectua en territoris eslaus,
llombards, bizantins i musulmans. Alhora, Carlemany du a terme una política
defensiva mitjançant la creació d’amplis territoris de frontera anomenats marques.
La Marca Hispànica té com a finalitat protegir l’imperi de l’expansió
islàmica. El Nadal de l’any 800, Carlemany és coronat emperador a Roma. Poc
després de la seva mort, el 814, l’imperi inicia un procés de fragmentació.
Borrell II, la independència de fet
Al llarg del segle X
es trenquen els vincles personals i d’homenatge dels comtes catalans amb la
monarquia carolíngia, i s’inicia una política de bon veïnatge amb Còrdova. El
985, una ràtzia dirigida per Almansor assola Barcelona. El 988, el comte
Borrell demana a la cort franca d’Hug Capet ajut per a la reconstrucció de la
ciutat i la defensa del territori. En no rebre l’ajut, Borrell II no renova el
jurament de fidelitat al monarca franc i es dóna pas a la independència de fet:
d’ara endavant, els comtes catalans actuen amb plena sobirania en els seus territoris.
El sistema de reg dels musulmans.
Una botiga musulmana de l’època.
Història
i llegenda de les quatre barres.
No es coneix amb exactitud quin
és l’origen de l’escut de Catalunya.
Durant el segle XVI es publica,
per primer cop, una llegenda que atribuïa a Guifré el Pilós l’origen de l’escut
de Catalunya, segons la qual Lluís el Piatós, xopant els dits en la sang de les
ferides de Guifré, va passar quatre ditades damunt l’escut daurat del comte de
Barcelona.
La llegenda continua sent el més
conegut dels mites fundacionals de Catalunya.
L’estabilització de la marca
Durant el segle X, els
descendents del comte Guifré avancen les fronteres dels comtats més enllà de la
línia de frontera que havia estat establerta durant les campanyes franques.
Les noves terres, controlades
per mitjà d’una densa xarxa de castells, són conegudes amb el nom de Marca.
A la zona del Penedès, territori
d’una gran importància geoestratègica, el castell d’Olèrdola esdevé una
autèntica ciutat de frontera.
A la fi del segle X, la frontera
del comtat de Barcelona es trasllada fins al riu Gaià i es manté estable fins a
la conquesta de Tarragona, el 1118.
L’habitatge dels camperols.
Un cavaller medieval.
Sospesant l’armadura d’un cavaller.
Esglésies medievals
L’Església és un factor de
cohesió social i cultural en un món rural
i dividit rígidament en estaments.
Petits temples s’aixequen arreu,
presidint veïnats i llogarrets. Són decorats amb pintures que proclamen la
majestat de Déu, la bondat dels sants i els turments de l’infern. Les escenes
impressionen la pagesia humil i fomenten el
respecte i el temor a Déu.
Els clergues gaudeixen d’una
autoritat moral i d’una preeminència social, i sovint són propietaris de terres
i vassalls. Si bé legitimen el poder feudal, s’oposen a la violència i els
excessos dels cavallers.
Jaume I
Fill de Pere el Catòlic i de
Maria de Montpeller, neix el 1208. Essent un infant, el 1213, esdevé rei
d’Aragó i comte de Barcelona. El seu regnat es perllonga fins el 1276.
El rei Jaume impulsa les conquestes
de Mallorca i de València consolida l’expansió comercial per la Mediterrània i
aferma les bases de desenvolupament institucional dels regnes de la Corona
d’Aragó i de la ciutat de Barcelona. D’altra banda manté una política de bon
veïnatge amb Castella.
L’aventura mediterrània
Pere II el Gran continua la
política d’expansió per la Mediterrània. L’annexió de Sicília inicia un llarg
conflicte polític amb França i el Papat. Els francesos proven d’envair
Catalunya, però són derrotats.
Durant el regnat de Jaume II, el
Just, el tractat d’Anagni i la pau de Caltabellotta confirmen el domini
catalanoaragonès a Sicília. Companyies d’almogàvers es traslladen a Bizanci i
prenen els ducats d’Atenes i Neopàtria.
Pere III, el Cerimoniós,
assegura el domini de la Mediterrània amb la conquesta de Nàpols.
Com vivien els camperols
El taller d’un sabater.
Els mercats catalans
Durant els segles XIII, XIV i XV, els mercats catalans són influents en el comerç de la Mediterrània, tot i la posició geogràfica marginal, allunyada de les grans rutes comercials orientals. Les conquestes polítiques i militars faciliten una gran àrea d’intercanvi i l’hegemonia és gairebé absoluta al nord d’Àfrica. No aconsegueixen, però, posicions fortes a l’Orient tot i que disposen de bases en la costa de Síria i Egipte. En menor mesura, el comerç català també arriba als ports llunyans de la mar del Nord. Com a suport del comerç es funden consolats en les diverses places comercials. Els consolats es creen als principals ports de la Corona, eren tribunals que tractaven les qüestions marítimes i comercials i hi exercien la jurisdicció penal.
Les muralles medievals de Barcelona, segles XIV-XV.
Les revolucions pageses
Durant el segle XV es viuen importants conflictes socials al camp. L’opressió feudal i els efectes de la crisi demogràfica i econòmica empenyen la pagesia a la rebel·lió. El sindicat Remença negocia amb els reis i impulsa la revolta. Durant la segona meitat del segle XV, el camp català viu dos enfrontaments oberts: la guerra civil, 1462-1472, i la segona guerra dels remences*, 1484-1485. La Sentència arbitral de Guadalupe (1486), promulgada per Ferran II, posa fi al conflicte remença i confirma alguna de les seves reivindicacions, però manté, alhora, el feudalisme al camp català.
*pagès remença: pagès adscrit a un mas o terres que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’Antonio, l’Antonia i la M. Jesús descansen en les columnes, tot escoltant la nostra història.
L’Ángel, en plena escolta i observació.
La guerra dels Segadors
Durant el segle XVII, les guerres entre Espanya i França passen forçosament per l’escenari català. La presència i l’arbritarietat dels terços espanyols són l’espurna que encén el conflicte social i polític latent. El 1640 assenyala el trencament entre Catalunya i la monarquia hispànica. La revolució popular protagonitzada per la pagesia, ve seguida de la revolució política encapçalada per les institucions. Aquests fets són recordats en una cançó popular, Els segadors, que és l’origen de l’himne nacional de Catalunya. La llarga guerra(1640-1659) es clou amb la signatura del tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659. Per aquest tractat el comtat de Rosselló i part de la Cerdanya són annexionats a la corona francesa.
La Conchi, l’Yno, l’Ángel i el Mateo.
L’onze de setembre
Després de tretze mesos de setge, l’11 de setembre de 1714, a les cinc de la matinada, uns 20.000 soldats borbònics inicien l’atac a la ciutat de Barcelona. Les tropes de la Coronela, o milícia urbana de Barcelona, juntament amb la resta de forces austriacistes aplegades a la ciutat –en total, uns 5.300 homes- ofereixen una forta resistència, carrer per carrer i casa per casa. La resistència se salda amb prop de 4.000 víctimes. A primera hora de la tarda, havent caigut malferit el conseller en cap Rafael Casanova, la ciutat capitula. La resistència de Barcelona provoca l’admiració d’una bona part de l’opinió pública europea. Assenyala, tanmateix, la fi de l’Estat català.
Preparats per a la propera sortida!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada